Diocese de Urgel

Origem: Wikipédia, a enciclopédia livre.
Mapa do bispado.
Palácio Episcopal de Urgel.
Escudo de Andorra na fachada do Palácio Episcopal.

O Bispado de Urgel (em catalão: Bisbat d'Urgell) é uma demarcação eclesiástica criada no século V (é possível que seja anterior).

O Bispo de Urgel recebe um cargo atualmente único no mundo, sendo o co-príncipe de Andorra juntamente com o presidente da República Francesa.[1][2]

Lista de Bispos de Urgel[editar | editar código-fonte]

  1. Sant Just (antes de 527-depois de 546)
  2. Epigan (c. 550)
  3. Marcel I (c. 570)
  4. Simplici (589-599)
  5. Gabila (c. 604)
  6. Ranari (c. 633)
  7. Meurell (653-665)
  8. Leuderic I (665-683)
  9. Jacint ? (672-680?)
  10. Leuberic (683-693)
  11. Urbici (693-704)
  12. Marcel II (704-721)
  13. Just II (721-733)
  14. Anambad ? (733-731)
  15. Leuderic II (732-754)
  16. Esteve (754-765)
  17. Dotila (765-783)
  18. Fèlix (783-792)
  19. Randulf (792-798)
  20. Fèlix (segunda vez) (798-799)
  21. Leidrat de Lió (799-806)
  22. Posedoni I (806-819)
  23. Sisebut I (819-823)
  24. Posedoni II (823-833)
  25. Sisebut (833-840)
  26. Florenci (840-850)
  27. Beat (850-857)
  28. Guisad I (857-872)
  29. Golderic (872-885)
  30. Esclua (885-892)
  31. Ingobert (893-900)
  32. Nantigis (900-914)
  33. Trigilbert (914)
  34. Radulf (914-940)
  35. Guisad I (940-981)
  36. Salla d'Urgell (981-1010)
  37. Ermengol (1010-1035)
  38. Eribau (1035-1040)
  39. Guillem Guifré (1040-1075)
  40. Bernat Guillem (1075-1092)
  41. Folc II, visconde de Cardona (1092-1095)
  42. Guillem Arnau (1092-1095)
  43. Ot (1095-1122)
  44. Pere Berenguer (1122-1141)
  45. Bernat Sanç (1141-1162)
  46. Bernat Roger (1162-1166)
  47. Arnau de Preixens (1166-1195)
  48. Bernat de Castelló (1195-1198)
  49. Bernat de Vilamur (1198-1203)
  50. Pere de Puigvert (1203-1230)
  51. Ponç de Vilamur (1230-1257)
  52. Abril Pérez Peláez (1257-1278)

Lista de bispos de Urgel e co-príncipes de Andorra[editar | editar código-fonte]

  1. Pere d'Urtx (1278-1293)
  2. Guillem de Montcada (1295-1308)
  3. Ramon Trebaylla (1309-1326)
  4. Arnau de Llordà (1326-1341)
  5. Pere de Narbona (1341-1347)
  6. Nicolau Capocci (1348-1351)
  7. Hugó Desbach (1351-1361)
  8. Guillem Arnau de Patau (1362-1364)
  9. Pere de Luna (1365-1370)
  10. Berenguer d'Erill i de Pallars (1371-1388)
  11. Galcerand de Vilanova (1388-1415)
  12. Francesc de Tovia (1416-1436)
  13. Arnau Roger de Pallars (1437-1461)
  14. Jaume de Cardona i de Gandia (1462-1466)
  15. Roderic de Borja (1467-1472)
  16. Pere de Cardona (1472-1515)
  17. Joan Despés (1515-1530)
  18. Pedro Jordà de Urríes (1532-1533)
  19. Francesc de Urríes (1534-1551)
  20. Miquel Despuig (1552-1556)
  21. Joan Pérez García de Oliván (1556-1560)
  22. Pere de Castellet (1561-1571)
  23. Joan Dimas Loris (1572-1576)
  24. Miquel Jeroni Morell (1577-1579)
  25. Hugó Ambrós de Montcada (1580-1586)
  26. Andreu Capella (1587-1609)
  27. Bernat de Salbà i de Salbà (1610-1620)
  28. Luís Díes Aux de Armendáriz (1621-1627)
  29. Antoni Pérez (1627-1633)
  30. Pau Duran (1634-1651)
  31. Joan Manuel de Espinosa (1655-1663)
  32. Melcior Palau i Boscà (1664-1670)
  33. Pere de Copons i de Teixidor (1671-1681)
  34. Joan Desbach Martorell (1682-1688)
  35. Oleguer de Montserrat Rufet (1689-1694)
  36. Julià Cano Thebar (1695-1714)
  37. Simeó de Guinda y Apeztegui (1714-1737)
  38. Jordi Curado y Torreblanca (1738-1747)
  39. Sebastià de Victoria Emparán y Loyola (1747-1756)
  40. Francesc Josep Catalán de Ocón (1757-1762)
  41. Francesc Fernández de Xátiva y Contreras (1763-1771)
  42. Joaquín de Santiyán y Valdivielso (1772-1779)
  43. Juan de García y Montenegro (1780-1783)
  44. Josep de Boltas (1785-1795)
  45. Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros (1797-1816)
  46. Bernat Francés y Caballero (1817-1824)
  47. Bonifaci López y Pulido (1824-1827)
  48. Simó de Guardiola y Hortoneda (1827-1851)
  49. Josep Caixal i Estradé (1853-1879)
  50. Salvador Casañas i Pagés (1879-1901)
  51. Ramon Riu i Cabanes (1901)
  52. Toribio Martín (1902)
  53. Joan Josep Laguarda i Fenollera (1902-1906)
  54. Joan Benlloch i Vivó (1906-1919)
  55. Jaume Viladrich (1919-1920)
  56. Justí Guitart i Vilardebó (1920-1940)
  57. Ricardo Fornesa (1940-1942)
  58. Ramon Iglesias i Navarri (1942-1969)
  59. Ramón Malla Call (1969-1971)
  60. Joan Martí Alanis (1971-2003)
  61. Joan Enric Vives i Sicília (2003-presente)

Referências

  1. «Contra regras de sigilo, Sarkozy ameaça renunciar a título de príncipe de Andorra». Folha de S.Paulo. 26 de março de 2009. Consultado em 20 de março de 2022 
  2. Bassets, Marc (19 de julho de 2017). «Macron, copríncipe de Andorra». Madrid. El País (em espanhol). ISSN 1134-6582. Consultado em 20 de março de 2022 

Ligações externas[editar | editar código-fonte]