Saint Vincent i les Grenadines
Saint Vincent i les Grenadines o Sant Vicenç i les Granadines un país del Carib, a Amèrica, constituït per l'illa de Saint Vincent i per la meitat nord de la serralada de les Grenadines. Té límits marítims amb Saint Lucia, al nord-est, i amb Grenada, a sud-oest, i és un dels països més propers a Barbados. La capital és Kingstown.
Història[modifica]
Els indígenes caribs van impedir agressivament la colonització europea en Saint Vincent fins al segle xviii. Tot i que els castellans van arribar a l'illa de Saint Vincent ja al segle xvi, no s'hi van assentar, ja que buscaven territoris més lucratius, tot i que van mantenir relacions comercials amb els caribs de la zona[1] Tant els francesos com els britànics van acordar que l'illa de Saint Vincent havia de continuar sent lliure de la colonització europea perquè pertanyia als indígenes caribs.[2] Posteriorment esclaus africans — nàufrags o fugits de Barbados, Saint Lucia i Grenada- van buscar refugi en Saint Vincent, o Hairouna com era anomenada originalment pels caribs — i es van barrejar amb els caribs autòctons, els seus descendents mestissos són coneguts com a "garifuna" o "caribs negres". Aquests es van mixtar amb les poblacions indígenes caribs (conegudes com a caribs grocs). De la unió d'afrodescendents o africans caribs grocs (que al seu temps eren una barreja de caribs amb arauacs sorgiria el poble garífuna, que té com a llengua materna el garífuna, que és una llengua arauaca.
Tot i que els anglesos ja havien intentat colonitzar l'illa anteriorment, a inicis de 1719, els colons francesos van començar a assentar-se a les dues illes, veïnes de les seves colònies de Martinica, Grenada i Santa Lucia per a cultivar-hi cafè, tabac, anil, cotó i sucre, a més de criar-hi ramats i cultivar-hi aliments per a les poblacions de les colònies franceses veïnes en les que aquests eren escassos, ja que eren destinades a la producció agroindustrial de canya de sucre.[3] Aquests colons francesos convivien pacíficament amb els caribs grocs i negres tot i que al principi hi havia hagut conflictes, ja que els segons pensaven que els volien esclavitzar.[4] Ja el 1722, quan Saint Vincent fou visitada per Nathaniel Uring, un anglès que va intentar assentar-hi una colònia, aquest va explicar que els caribs ja s'havien barrejat amb els africans, que ja hi havia dos grups políticament separats: els caribs grocs (o vermells) i els caribs negres i que alguns ja parlaven francès.[5]
En el Tractat d'Aix la Chapelle de 1748 es va reafirmar que Saint Vincent, Dominica, Santa Llúcia i Tobago eren illes neutrals.[6]
Imperi Britànic[modifica]
El 1763, Saint Vincent va ser cedida a Gran Bretanya després de la Guerra dels Set Anys i del Tractat de París de 1763, en el que aquesta va adquirir drets sobre Saint Vincent, Dominica, Tobago, Granada i les Granadines i Guadalupe i Martinica passaren a formar part de l'Imperi Francès.[6]
Restaurat el govern dels francesos en 1779, Saint Vincent va ser recuperada pels britànics sota el Tractat de París (1783) en què Gran Bretanya va reconèixer oficialment la independència nord-americana. Tractats complementaris van ser signats també amb França i Espanya, coneguts com els Tractats de Versalles de 1783, en els que Saint Vincent tornà a passaar sota el control britànic.[6]
En la majoria de textos anglesos de les dècades de 1760 i1770, els indígenes eren citats com a negres, cosa que podria indicar que ja hi havia pocs caribs grocs o que aquests estiguessin ja units als garífunes. En aquesta època, les relacions entre els britànics i els caribs negres van oscil·lar entre bones i dolentes, així com el control de l'illa no estava clar en mans de qui estava. Fou el 1772 quan hi va començar a haver conflicte armat, ja que els garífunes no acceptaven la usurpació del seu territori per part dels britànics.[6] Després que els britànics rebessin ajuda de reforços provinents de Boston, van aconseguir firmar un tractat amb els garífunes en el que els prenien les seves terres excepte una petita part situada al nord-est de l'illa.[6]
El conflicte entre els britànics i els caribs negres, liderats pel Cap Suprem Joseph Chatoyer, van continuar fins a la segona guerra carib de 1796. Més de 5.000 caribs negres van ser finalment deportats cap a Roatán, una illa davant de la costa d'Hondures.
Des de 1763 fins a la independència, Saint Vincent va passar a través de diverses fases de situació colonial sota els britànics. Una assemblea representativa va ser autoritzada en 1776, el govern de Colònia de la Corona instal·lada en 1877, un consell legislatiu creat en 1925 i un sufragi adult universal en 1951.
Independència[modifica]
Saint Vincent i les Grenadines es va independitzar del Regne Unit el 27 d'octubre de 1979.
Política[modifica]
Saint Vincent i les Grenadines és una democràcia parlamentària dins de la Commonwealth. El rei Carles III és el cap d'Estat i està representat a l'illa per un Governador General, un càrrec en la seva major part amb funcions cerimonials. El control del govern descansa en el Primer Ministre i el Gabinet. Hi ha una oposició parlamentària feta per la minoria més gran en les eleccions generals.
Geografia[modifica]
Saint Vincent i les Grenadines es troba entre Saint Lucia i Grenada en les Illes de Sobrevent de les Antilles Menors, un arc insular del Mar Carib. Les illes de Saint Vincent i les Grenadines inclouen l'illa principal de Saint Vincent (344 km²) i les dues terceres parts de les Grenadines del nord (45 km²), una cadena de petites illes estirant-se cap al sud des de Saint Vincent fins a Grenada.
Clima[modifica]
El clima és tropical humit amb una mitjana d'entre 18 i 31 °C depenent de l'altitud. Es tracta del clima monsònic i dels vents alisis en el litoral, que en aquest cas, i gràcies al seu relleu abrupte potencia l'efecte monsònic, per la qual cosa les precipitacions són molt més altes que la mitjana, entre els 4.000 i els 1.500 mm. San Vincent i les Grenadines es veuen afectades pels huracans que es generen en l'Atlàntic.
Economia[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ González, Nancie L. Peregrinos del Caribe. Etnogénesis y etnohistoria de los garífunas (en castellà). Tegucigalpa: Guaymuras i ed. plumsock Mesoamerican Studies, 2006, p. 41. ISBN 978-99926-33-76-2.
- ↑ Vere Langford, Oliver. The History of (DEMO VERSION!)the Island of Antigua, 3 tomos. Londres: Mitchell and hughes, 1894-1899, p. Tomo I, p. XXII.
- ↑ Russell, William. The history of America. 2 Tomos. Londres: Fielding and Walker, 1778, p. 102.
- ↑ Gonzalez, Nancie L. Peregrinos del Caribe. Etnogénesis y etnohistoria de los garífunas, 2002, p. 42.
- ↑ Uring, Nathaniel. A history of the voyages and travels of Capt. Nathaniel Uring. Londres: W. Wilkins for J. Peele, 1726, p. 109.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Gonzalez, Nancy L. peregrinos del Caribe, 2006, p. 42-43.
| Estats independents | Antigua i Barbuda · Bahames · Barbados · Belize · Costa Rica · Cuba · Dominica · República Dominicana · El Salvador · Grenada · Guatemala · Haití · Hondures · Jamaica · Nicaragua · Panamà · Saint Kitts i Nevis · Saint Lucia · Saint Vincent i les Grenadines · Trinitat i Tobago | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dependències | |||||||||
