Carme Riera
Carme Riera | |
---|---|
Carme Riera (Paris 2013) | |
Nome completo | Carme Riera Guilera[1] |
Nascimento | 12 de janeiro de 1948 (76 anos) Palma, Ilhas Baleares |
Nacionalidade | espanhola |
Ocupação | Escritor, roteirista e membro da Real Academia Espanhola |
Género literário | Romance, narrativa e ensaio |
Magnum opus | Dins el darrer blau ; La meitat de l'ànima |
Carme Riera Guilera (Palma de Maiorca, 12 de janeiro de 1948)[2] é um escritora em catalão e castelhano, roteirista, ensaísta, professora e membro do Real Academia Espanhola.[3]
Trabalho publicado
Romance
- 1975: Te deix, amor, la mar com a penyora
- 1977: Jo pos per testimoni les gavines
- 1980: Gairebé un conte o la vida de Ramon Llull
- 1980: Una primavera per a Domenico Guarini
- 1987: Qüestió d'amor propi
- 1989: Joc de miralls
- 1991: Contra l'amor en companyia i altres relats
- 1994: Dins el darrer blau
- 2000: Cap al cel obert
- 2003: Llengües mortes
- 2003: Antologia de poesia catalana femenina
- 2004: La meitat de l'ànima
- 2006: L'estiu de l'anglès
- 2009: Amb ulls americans
- 2011: Natura quasi morta
- 2013: Temps d'innocència
- 2015: La veu de la sirena
Prosa
- 1980: Els cementiris de Barcelona
- 1998: Temps d'una espera
Infantil
- Gairebé un conte o la vida de Ramon Llull, biografia para crianças. Barcelona: Câmara Municipal, 1980
- 1981 Epitelis tendríssims, contos, Edições 62
- 1988 La molt exemplar història del gos màgic i de la seva cua. Barcelona: Ampúrias
- 2002 Petita història de Carlos Barral. Barcelona: Mediterrâneo
- 2005 El gos màgic. Barcelona: Destino, 2003 / Barcelona: Planeta & Oxford
- 2003 El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes. Barcelona: Destino
Os scripts
- 1989 Es diu Maria Puig la meva mare?, rádio. Barcelona
- 1994 Quotidiana quotidianitat, televisão, Barcelona
- 1997 Dones d'aigua (com outros) televisão, Barcelona
Prêmios e reconhecimentos
- Prêmio Recull-Francesc Puig i Llensa de narrativa 1974 por Te deix, amor, la mar com a penyora.
- Prêmio Prudenci Bertrana 1980 por Una primavera per a Domenico Guarini
- Prêmio Maria Espinosa 1982 por Literatura femenina, ¿un lenguaje prestado?
- Prêmio Anagrama de Ensayo 1987 por La Escuela de Barcelona: Barral, Gil de Biedma, Goytisolo: núcleo poético generación de los cincuenta
- Prêmio Ramon Llull de novela 1989 por Joc de Miralls
- Prêmio Josep Pla 1994 por Dins el darrer blau
- Escritora del Mes de la Institución de les Letras Catalanes en marzo de 1994
- Prêmio Joan Crexells 1995 por Dins el darrer blau
- Prêmio Nacional de Narrativa 1995 por En el último azul
- Prêmio Lletra d'Or 1995 por Dins el darrer blau
- Prêmio Elio Vittorini 2000 por En el último azul
- Creu de Sant Jordi 2000
- Prêmio Nacional de Literatura de la Generalitat de Cataluña 2001 por Por el cielo y más allá
- Prêmio Crítica Serra d'Or 2001 por Cap al cel obert
- Premio Ramon Llull de las letras 2002 (Gobierno de las Islas Baleares)
- Prêmio Sant Jordi de novela 2003 por La meitat de l'ànima
- Prêmio Rosalía de Castro 2004
- Prêmio Maria Àngels Anglada 2005 por La mitad del alma
- Medalla de Oro del Consejo de Mallorca (2005)
- Prêmio Jaume Fuster de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana 2005 por sua vida
- Prêmio José Luis Giménez-Frontín de la ACEC 2012 por sua vida
- Prêmio Internacional Terenci Moix de narrativa 2013 por Temps d'innocència
- Prêmio Trayectoria de la Semana del Libro en Catalán 2014
Referências
- ↑ «Ficha de Carme Riera na RAE» (em espanhol). RAE. Consultado em 10 de abril de 2015
- ↑ «La escritora y académica Carme Riera recibe el Premio Trajectòria» (em espanhol). El País. 12 de setembro de 2014. Consultado em 10 de abril de 2015
- ↑ «Carme Riera» (em inglês). escriptors.cat. Consultado em 10 de abril de 2015
Ligações externas
- Currículum vitae de Carme Riera (em castelhano)
- Obras digitalizadas de Carme Riera na Biblioteca Digital Hispânica da Biblioteca Nacional da Espanha (em castelhano)