Maria Aurèlia Capmany

Origem: Wikipédia, a enciclopédia livre.
Maria Aurèlia Capmany
Maria Aurèlia Capmany
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Nome completo Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Nascimento 3 de agosto de 1918
Barcelona, Espanha
Morte 2 de outubro de 1991 (73 anos)
Barcelona
Ocupação escritora
Prêmios Prêmio Joanot Martorell (1948)
Prêmio Sant Jordi de romance (1968)
Premi Crítica Serra d'Or (1983)
Magnum opus Un lloc entre els morts (1967)
Página oficial
www.fmac.org

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 de agosto de 1918 — Barcelona, 2 de outubro de 1991) foi uma romancista, dramaturga e ensaísta catalã. Recebeu o Prêmio Sant Jordi de romance de 1968 com a obra Un lloc entre els morts e o Prêmio Joanot Martorell de 1948 com El cel no és transparent. Foi presidente do PEN catalão entre 1979 e 1983. Destacou também como ativista cultural, feminista e anti-franquista.[1]

Biografia[editar | editar código-fonte]

Neta de Sebastià Farnés, inteletual autor da Paremiologia catalana comparada, e filha de Aureli Capmany, folclorista e colaborador em revistas infantis, passou a joventude no apartamento da família perto da Rambla de Barcelona. Estudou no Institut-Escola da Generalidade da Catalunha e se licenciou em filosofia na Universidade de Barcelona da pós-guerra.

Praticou a docência entre os anos 40 e 50 no Instituto Albéniz de Badalona e na Escola Isabel de Villena em Barcelona. Também trabalhou gravando vidro, ofício que aprendeu na época universitária.

Com o seu primeiro romance Necessitem morir (publicado 1952) chegou a ser finalista do Prêmio Joanot Martorell de 1947, prêmio que venceu no ano seguinte com El cel no és transparent. O seu prestígio como narradora chegou com romances como Betúlia, El gust de la pols e sobretudo por Un lloc entre els morts, prêmio Sant Jordi de 1968. 1981 venceu o Prêmio Ramon Fuster, concedido pelo Colégio Oficial de Doutores e Licenciados em Filosofia e Letras e em Ciências da Catalunha,[2] e 1983 venceu o Prêmio Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil e Juvenil com El malefici de la reina d'Hongria.

Foi uma das escritoras catalãs mais polifacéticas, já que, além da narrativa, dedicou-se à tradução, e cultivou o teatro, o ensaio e outros gêneros literários.

No âmbito da dramaturgia, fundou 1959 a Escola de Arte Dramática Adrià Gual com Ricard Salvat. Exerceu de professora, atriz e diretora. Além disto, estreou algumas obras próprias, como Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.

Como ensaísta sobresaíu pelas suas obras sobre a situação da mulher, sobretudo com La dona a Catalunya: consciència i situació de 1966. No mesmo ano, participou na Caputxinada, uma assembleia antifranquista. Também dedicou inúmeros artigos a diversos aspetos da cultura e da sociedade catalã. Também destacam os livros de memórias Pedra de toc (1 e 2), Mala memòria, e Això era i no era.

Participou e interveio no "Míting de la Llibertat" (22 de junho de 1976) e no processo constituinte do Partit Socialista de Catalunya-Congrés (novembro de 1976).

Fou vogal e responsável pelas áreas de Cultura e d'Edições na Câmara Municipal de Barcelona durante as primeiras legislaturas do Partido dos Socialistas da Catalunha (PSC) e membro da Diputació de Barcelona, desde 1983 até morrer em 2 de outubro de 1991. Foi membro da Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (Associação de Escritores em Língua Catalã), e presidente do Centro Catalão do PEN Club.

Obras [3][editar | editar código-fonte]

Maria Aurèlia Capmany com 3 anos, com o seu irmão Jordi

Romance[editar | editar código-fonte]

  • Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977
  • L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955
  • Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956
  • Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956
  • Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988
  • Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959
  • El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986
  • La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963
  • El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966
  • Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999
  • Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994
  • Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970
  • Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991
  • El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987
  • Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006
  • Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983
  • El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.

Narrativa breve[editar | editar código-fonte]

  • Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952
  • Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971
  • Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971
  • Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980
  • Fumar o no fumar: vet aquí la qüestió (amb Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988
  • Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990
  • De veu a veu: contes i narracions. [amb Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001

Literatura infantil e juvenil[editar | editar código-fonte]

  • Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
  • Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
  • L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
  • Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
  • El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels três patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
  • Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993
  • La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989

Teatro[editar | editar código-fonte]

  • Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960
  • Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
  • Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [com Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
  • L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974
  • El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
  • Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
  • Ca, barret! [com Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984

Ensaio[editar | editar código-fonte]

  • Cita de narradors (com Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho e Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
  • Historias de Barcelona [fotografias de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
  • La dona a Catalunya: consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
  • Dia sí, dia no: apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
  • La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
  • Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
  • La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
  • El feminismo ibérico.. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
  • De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
  • Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
  • El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
  • Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universidade de Barcelona, 1973
  • Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
  • El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
  • La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
  • La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
  • Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
  • Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
  • Antifémina (amb Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
  • En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
  • Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversa transcrita por Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
  • Retrobar Barcelona [amb Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
  • Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
  • ¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
  • Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Dietários e memórias[editar | editar código-fonte]

  • Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974
  • Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
  • Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
  • Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Bandas desenhadas[editar | editar código-fonte]

  • Dona, doneta, donota (com Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

Obras completas[editar | editar código-fonte]

  • Obra completa (7 volumes). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edição por Guillem-Jordi Graells)

Roteiros[editar | editar código-fonte]

  • L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978
  • La nina. Televisió, 1977-1978 (baseado em Casa de nines d'Ibsen).
  • Tereseta-que-baixava-les-escale. Televisió,, 1977-1978 [baseado no conto homônimo de Salvador Espriu]
  • Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisió, 1978 – 1979
  • La nit catalana. Televisió, 1978-1979
  • Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979
  • Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítols). Ràdio. Edição en cassete (1979).
  • Les nits de la tieta Rosa. Televisió, 1980

Traduções[editar | editar código-fonte]

Do francês[editar | editar código-fonte]
  • BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972
  • DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965
  • FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966
  • KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
  • LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
  • PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [com Jaume Vidal Alcover]
  • SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982
  • SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
  • SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995
  • SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
  • SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
  • SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
  • SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
  • STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
  • VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
  • VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964
Do italiano[editar | editar código-fonte]
  • CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995
  • CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966
  • CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e técnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
  • LIONNI, Leo: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969
  • PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967
  • PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965
  • PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvisem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
  • PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965
  • PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966
  • VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966
Do inglês[editar | editar código-fonte]
  • CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965

Referências

  1. Exposició dones escriptores (PDF). Barcelona: Institut Català de les Dones. 2008. Consultado em 20 de agosto de 2013 
  2. «Premis». Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Consultado em 14 março 2014 
  3. Palau Vergés, Montserrat. «Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista». Diccionari Biogràfic de Dones. Consultado em 19 outubro 2013 

Fontes bibliográficas e documentais[editar | editar código-fonte]

  • Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, em Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, págs. 62-71.
  • Dale may, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” em Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), Vol. VI, Iris M. Zavala (coord.). Barcelona: Anthropos, págs. 92-99.
  • DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
  • DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
  • DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
  • DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
  • DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
  • DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
  • Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
  • Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
  • (1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
  • (1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
  • (1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, págs. 95-128.
  • (1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs. IX-XXVIII.
  • (1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs.IX-XXIII.
  • (1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs.XI-XXIII.
  • (1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs. XI-XXV.
  • (1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs.XI-XXXVIII.
  • (1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs. XI-XXII.
  • (2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, págs. V-XII.
  • Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pág. 89-122.
  • Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. págs. 25-37.
  • Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
  • Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
  • Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
  • Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
  • Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
  • Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
  • Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
  • Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, págs. 7-31.
  • Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)[1]

Ligações externas[editar | editar código-fonte]

O Commons possui uma categoria com imagens e outros ficheiros sobre Maria Aurèlia Capmany
  1. «L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena». NotíciesTGN. Consultado em 19 de abril de 2016. Arquivado do original em 28 de junho de 2013